“Quart de Poblet és un poble de totes, sense exclusions”. Amb aquesta declaració d’intencions, l’alcaldessa, Carmen Martínez, va obrir la IV Taula Dones i Discapacitat, integrada en els actes commemoratius del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, en el qual la programació planificada per la Regidoria d’Igualtat d’Oportunitats i Polítiques Inclusives, que dirigeix Cristina Mora, ha incidit a donar veu a dones que s’enfronten a més dificultats per a desenvolupar els seus projectes de vida: les que tenen diversitat funcional intel·lectual i les residents a Quart que procedeixen d’altres països.
Enguany, en la Taula Dones i Discapacitat es va abordar, d’una banda, el taller pioner sobre igualtat i violència de gènere que la Casa de la Dona desenvolupa amb usuaris i usuàries del Centre Ocupacional per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual, que col·labora també en el desenvolupament de l’activitat.
La gran novetat d’aquesta edició, és que hi ha quatre participants: Sheila, Shaila, María i Fernando, que són promotores i promotor d’igualtat, encarregats de guiar als seus companys i companyes que han iniciat ara la formació i de detectar situacions de desigualtat que es donen en el seu entorn per a fer-les visibles, traslladant-les a l’equip d’intervenció o les monitores del Centre Ocupacional, així com al personal de la Casa de la Dona, amb l’objectiu que es valoren i se busquen solucions.
D’altra banda, la jornada va donar veu a dues dones: Ana Ruiz (50 anys) i Carmen Costa (56 anys), que són usuàries del Programa de Suport a la Vida Independent i també del Servei d’Ocupació amb Suport del Patronat Francisco Esteve. Ambdues viuen de forma autònoma amb certs suports, per exemple, referents a la gestió dels diners, el coneixement de la documentació personal, les visites mèdiques, o l’ús del transport públic.
Cap de les dues ha decidit les ocupacions en els quals treballen, però se senten satisfetes en elles. En ambdues, una renúncia: a ser mares, a tenir una família; una experiència que sí els hauria agradat poder viure.
Tant Carmen com Ana van coincidir que la discapacitat no ha influït en la seua vida. Se senten lliures d’actuar i decidir, recolzades familiarment, encara que reconeixen que existeixen molts casos de sobreprotecció a persones amb diversitat funcional intel·lectual. Reclamen l’accés a l’oci fora dels seus centres i demanden empoderar-se per a poder fer front a situacions de violència, davant les quals són més vulnerables.
Amb un enorme sentit de l’humor i intel·ligència vital, la seua experiència i actitud es resumeix en una frase de Carmen: “Si no em fera feliç el que faig, no tindria gens. Estar sempre trist no mereix la pena”, i una altra d’Ana: “Els meus pares van tenir una filla esplèndida”.
El duel migratori
A més, la Casa de la Dona va acollir la primera jornada que se celebra a Quart de Poblet, organitzada per la Liga Española de la Educación y la Cultura Popular amb la col·laboració de la Regidoria d’Igualtat, en la qual parlen en primera persona dues dones migrades: veïnes del municipi, que van arribar des del Marroc.
Tant Aicha Mouhou com Wafae Addouli són alumnes del Programa d’Alfabetització i Aules d’Español per a Immigrants a Quart de Poblet, cofinançat pel Fons d’Asil, Immigració i Integració de la Unió Europa i el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. Les va acompanyar en la taula Saloua Laghrich, dona feminista àrab i la seua professora.
En la sessió, van explicar les seues experiències de vida en el municipi, on porten residint més d’una dècada: el duel migratori, la barrera de l’idioma a la qual van haver d’enfrontar-se en arribar i durant algun temps; la falta del suport que suposa tenir lluny a les seues famílies; el rebuig que senten i van sentir per part d’algunes persones, especialment Aicha: “no em donen treball perquè porte vel”. Wafae no el porta i sí treballa.
Van destacar el suport dels equips professionals de l’Ajuntament i, sobretot, van insistir que elles es consideren persones, dones com qualsevol altra de Quart i com tal volen que se’ls tracte sense etiquetes ni banderes. Ambdues van poder parlar en el seu nom i amb la seua pròpia veu per a defensar que les dones migrades el que demanden és conviure en pau i que hi haja un acostament real entre totes les persones veïnes del municipi.
L’objectiu d’aquesta xarrada, com va destacar Cristina Mora, és derrocar prejudicis i fomentar una societat realment intercultural. “Som d’ací, els nostres fills i filles són espanyols, no fills d’immigrants i Quart de Poblet és la nostra casa”, van concloure.
